"Vacances forçades"

Per fi em decideixo a escriure al blog. Ja ho havia fet una vegada,però fa temps.No m'havia decidit a escriure més per un tema de mandra i poc temps. Però ara que estic de "vacances forçades" tinc tot el temps del món per a escriure. Voldreu saber per què estic de "vacances"?

 Doncs tot va succeïr el dimarts 28, estava molt contenta perquè aquell dia començàvem la nova temporada de futbol sala. Sí, jugo a futbol sala!!! Ens tocava jugar a les 23h, totes vam arribar molt d'hora a les instalacions, suposo que eren els nervis!! El partit va començar i tot anava molt bé fins que quan ja estava a punt d'acabar el partit vaig fer un salt i...CRACK!! torçada de turmell acompanyat d'un crack ben preocupant...quin dolor!!Ràpidament vaig abandonar el terreny de joc i, com el famós Messi, ja tenia una gran pilota de tennis en el turmell...quin dolor!!
Tot seguit, amb l'ajuda de les meves amigues, vam anar d'urgències. Jo ja m'imaginava el pitjor però en el fons no m'ho volia creure...em van fer una radiografia, i em van confirmar el que m'imaginava...esguinç de grau 2-3 (rotura de lligaments)...quin dolor!! total, immobilització amb un embenat compressiu i peu enlaire...Els 3 primers dies van ser horrorosos!! un dolor...era una combinació de cremor i punxades que sobretot per les nit no em deixaven dormir.
El dilluns 4 d'octubre tenia visita al metge. Em van treure l'embenat compressiu. Em vaig mirar el peu i encara estava bastant inflat i amb un hematoma bastant considerable...El metge va observar la RX, em va explorar el turmell i em va confirmar el diagnostic. Total, botí de guix durant 3 setmanes i a punxar-me clexane (heparina, un anticoagulant per a prevenir una possible trombosis venosa).

I així estic...tot el dia al sofà, avorrida, mirant la tele, fent mitja, navegant per internet,... Esclavitzada a no mourem del sofà o de la cadira. Sort que la meva amiga-cunyada Eulàlia i el meu nebodet em vénen a veure i em fan companyia!! bé, també els meus pares, àvia, sogra i amigues!!! Ara, això d'estar presa al sofà no són vacances...són vacances forçades!!

Anna